Casa fàbrica Soley

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Domènec Soley era un mestre hortolà propietari d’horts al Raval, que decideix l’any 1828 canviar de professió i dedicar-se a ser fabricant de blanqueig. Per aquest motiu, en uns horts de la seva propietat situats al carrer de la Cera, construí una fàbrica “especialitzada en el blanqueig, un dels procediments de la fabricació de les indianes”[3]. “L’edifici era una tipologia de casa-fàbrica, amb un cos de casa situat en el carrer de la Cera i un cos de fàbrica en el front del carrer de les Carretes. Tot sembla indicar que la construcció fou lenta i modificada al llarg de l’obra. El 1833, Soley feia aixecar un pis més en el front que donava al carrer de les Carretes”[4]. El prat per blanquejar i assecar els llenços estava situat a la zona alta del Raval.

Joaquim Soley i Domènech, hereu de Domènec Soley va transformar la fàbrica de blanqueig original en una fàbrica de teixits l’any 1850.

Aquesta activitat industrial va durar fins a’any 1857, moment en què les edificacions es converteixen en habitatges.

Malgrat les transformacions i remuntes realitzades, avui en dia encara es pot observar l’edificació realitzada  l’any 1828.

Bibliografia