Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
L’any 1821 els germans Eulogi i Antoni Soler i Casanyes, comerciants i fabricants de filats de cotó, van edificar una casa fàbrica al carrer d’Obradors, avui en dia carrer d’en Rull, situada davant de les antigues fàbriques d’indianes dels Rull i dels Tresserra.
L’any 1826 eren propietaris d’uns terrenys al barri del Raval, que es veié afectat per l’operació urbanística promoguda per la família Sadurní, que donà lloc a l’obertura dels nous carrers de Sadurní i d’Espalter. En aquell espai, entre el carrer de Sadurní i Beat Oriol, avui en dia carrer de sant Josep Oriol, els germans Soler edificaren un magatzem de dues plantes.
L’any 1833 aixequen en aquell mateix espai una fàbrica de filats, realitzant una remunta de quatre plantes sobre l’antic magatzem.
Com que l’edifici no disposava d’espai exterior de parcel·la o ni cap pati de maniobra de la fàbrica no fou possible legalitzar les màquines de vapor, que se suposa que tenien instal·lada de forma precària a la fàbrica.
Arran d’aquesta impossibilitat per legalitzar les màquines de vapor, doncs per l’Ajuntament no complia unes condicions mínimes de seguretat, es venen la fàbrica i aquesta fou llogada a altres industrials.
En una data indeterminada l’edifici fos reutilitzat per a habitatges.
A la dècada dels anys noranta del segle XX l’edifici fou enderrocat perquè estava afectat per la reforma urbanística del barri Raval.
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona