Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Josep Serra i Marrugat va comprar l’any 1829 una fàbrica situada al carrer de l’Hospital cantonada amb carrer de la Cera.
El mateix any decideix enderrocar l’antiga fàbrica i construir-ne una de nova planta, sota la raó social de José Serra y Marrugat, fàbrica de fase especialitzada i destinada principalment al tissatge i el tintat del vellut. Les “quadres” de la fàbrica “eren bastides sobre un terreny de dimensió considerable, on hi formaven un pati de treball i donaven façana també al carrer de la Riereta. L’edifici era d’una tipologia de casa fàbrica, amb el cos de casa del carrer de l’Hospital destinat a habitatges i el cos de les quadres a l’interior organitzades al voltant d’un gran pati de treball. L’accés a la fàbrica es realitzava a través d’una portalada principal del carrer de l’Hospital, decorada interiorment amb elements de ferro forjat, amb l’emblema familiar dels Serra”[3].
L’any 1846 Josep Serra i Marrugat deixa l’activitat de la fàbrica per concentrar-se en el comerç i la inversió en accions, i decideix transformar les “quadres” del carrer de la Riereta en habitatges. La resta de la fàbrica fou llogada a diferents industrials, com la firma Eloy Blanch, del ram del tèxtil, o la societat Conti y Cia. amb una fàbrica de teixits de llana.
La fàbrica fou enderrocada l’any 1991 per a la construcció d’una nova promoció d’habitatges.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 415
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona