Casa fàbrica Santaló-Torrens

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

L’any 1797 els germans Pere i Joan Santaló funden la societat Santaló i Cia., destinada a la fabricació i comercialització de les indianes, i compren uns terrenys a les Hortes inferiors de sant Pau.

L’any 1802 s’inicien les obres de construcció d’un gran casal, destinat a les funcions de casa fàbrica. Aquesta fàbrica, “arribarà a ser una de les més importants de la ciutat i de més llarga trajectòria”[3].

L’empresa passa a mans de Bartomeu Santaló i Mercader, qui l’any 1829 enregistra la fàbrica d’indianes amb el nom de Bartolomé Santaló y Cía. Aquesta es mantindrà en actiu fins a l’any 1832, quan s’arrenda la fàbrica sense perdre la propietat de l’immoble.

Aleshores fou llogada pels germans Pau i Carles Torres i Miralda, els quals crearen una fàbrica de teixits amb la moderna tecnologia del vapor. “Els antics edificis havien estat reformats i se n’havien construït de nous cap a l’interior dels patis de parcel·la. D’aquesta època data molt probablement la construcció d’una “quadra” de 30 metres de longitud, amb dues plantes d’alçada i amb la tecnologia de pilars de fosa de ferro colat”[4].

En aquell mateix espai fabril trobem “també una important filatura de cotó, compartint espai o bé de forma associada amb els Torrens i Miralda, la firma Hemeterio Camps, menor y Cía”[5], més tard documentada com a Emeterio Camps y Cía.

Mort Bartomeu Santaló i Mercader, el succeeix el seu hereu Rupert Santaló i Vinyals. Mort aquest l’any 1872 les propietats passen a mans de la seva filla Eugènia Santaló i Gassó, i restant com a usufructuària la seva esposa Joaquima Gassó i Nadal.

Amb posterioritat l’edifici fou ocupat  “en el Taller de construccions metàl·liques Iberia que va romandre a l’antiga fàbrica fins que es veié afectat per l’expropiació destinada a la construcció del Parc de sant Pau del Camp”[6] a la dècada dels anys vuitanta del segle XX, conservant-se només la xemeneia.

Bibliografia