Casa fàbrica Roig

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Salvador Roig i Bernat l’any 1829 estava enregistrat com a fabricant de pintats al carrer del Portal Nou. L’any 1832 s’instal·là al carrer de sant Pau com a “pintador de pañuelos”.

L’any 1842 disposava d’una altra fàbrica d’estampats de cotó al carrer d’Espalter. L’any 1846 “amb la crisi de la fabricació de les indianes, Salvador Roig va anar especialitzant-se en altres negocis i va obrir, al carrer de Robadors, una fàbrica de donar “llustre” a les peces que li donaven altres fabricants”[3]. La fàbrica se situà en els baixos d’una edificació construïda l’any 1832, “amb sis plantes d’alçada, planta baixa, entresolat i quatre plantes, i amb vuit obertures a cada planta”[4].

Era una petita fàbrica equipada amb cilindres de pedra per donar llustre, és a dir, a preparar el teixit perquè brilli,  a les peces de cotó que li subministraven altres industrials. “La “quadra”, o espai per a la fabricació, estava situada al pati de la parcel·la, era de reduïdes dimensions i estava destinada a “cilindrar” i donar “llustre” a les peces de cotó”[5].

Amb l’obertura del carrer de Mendizábal, actualment carrer de la Junta de Comerç, la fàbrica Roig es veié afectada doncs serà enderrocada la “quadra” i els annexos del pati de parcel·la. Salvador Roig va haver de marxar d’aquell espai, i l’any 1868 s’instal·là al carrer de la Riereta, dins la fàbrica de Nicolau Tous.

Avui en dia es conserva la casa del carrer d’en Robador destinada a habitatges i dividida en dues escales diferenciades, “amb el mateix traçat de façana de 1846, sis plantes d’alçada i vuit obertures per planta amb balcons i finestres alternatius, amb la inclusió, entre elles, d’una fornícula destinada a l’advocació religiosa típica de les fàbriques d’indianes”[6].

Bibliografia