Casa fàbrica Ricart

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Jaume Ricart i Guitart a principis de la dècada dels anys trenta del segle XIX va adquirir i reutilitzar els edificis de la històrica fàbrica d’indianes de Pau i Jacint Ramon, construïda l’any  1782, seu de la companyia de Pablo Ramon e Hijos, en una parcel·la que anava del carrer de les Tàpies, sant Oleguer i sant Pau .

L’any 1834 Jaume Ricart i Guitart presenta llicència d’obres per edificar una casa fàbrica al carrer de les Tàpies, reutilitzant una bona part de les antigues instal·lacions de la fàbrica Ramon del carrer de sant Pau. “El projecte era innovador; es tractava d’un edifici auster i modern en el sentit que havien desaparegut pràcticament tots els elements decoratius que formaven part de la tradició acadèmica i no es feia cap concessió estilística al neoclassicisme, esdevenint un dels primers projectes notòriament “utilitaristes”[1].

Ens trobem davant d’una edificació que ja no correspon a la tipologia de casa fàbrica, sinó que el disseny unitari del mateix ens apropa a les modernes fàbriques; també fou una novetat  l’ús de columnes de fosa per a la seva estructura.

Fins a l’any 1844 Jaume Ricart era tan sols un filador de cotó, a partir d’aleshores també realitzarà els processos de tissatge i estampació de teixits, creant per aquesta última la societat Ricart i Manoury.

Després de la dissolució de la societat Ricart i Manoury les fàbriques de filats, teixits i estampació formen l’actiu de la societat Jaume Ricart i Fill, societat que Jaume Ricart traspassa al seu fill Frederic Ricart i Gibert.

A la dècada dels anys cinquanta del segle XIX Frederic Ricart i Gibert impulsarà la fàbrica d’estampats Can Ricart a sant Martí de Provençals, i desplaça a la dècada dels anys seixanta una part de la producció de teixits i filats a Manresa, i la filatura a Castellbell i el Vilar. La fàbrica del Raval quedava com a oficines, magatzem i expositor de vendes.

L’any 1864 s’enderroca part de la fàbrica per construir-hi un edifici d’habitatges al carrer de sant Pau. L’any 1875 es reforma l’edifici del carrer de sant Oleguer, i es construeix a l’interior del pati d’illa d’una gran sala de vendes de productes tèxtils i d’oficines.

L’any 1866 la societat Jaume Ricart i Fill canvià per la de Ricart i Companyia.

L’any 1883 mort Frederic Ricart i Gibert i la societat Ricart i Companyia passa a mans del seu germà Jaume, i del seu fill Felip Ricart i Córdoba.

A l’última dècada del segle XIX l’empresa inicià un llarg període de decadència; l’edifici del carrer de les Tàpies va ser llogat aleshores com a taller d’impressió al Diari de Barcelona, el Brusi.

L’activitat de la fàbrica finalitzà a principis del segle XX, i els seus locals cedits a una escola de religiosos; durant la guerra civil van ser ocupats pel sindicat de la CNT.

Avui en dia es conserva part de la fàbrica; l’edifici del carrer de les Tàpies fou reformat a principis del  segle XXI i avui en dia és la seu del Consell Comarcal del Barcelonès; a la dècada dels anys noranta del segle X s’enderrocà la casa del carrer de Sant Oleguer, i va quedar al descobert la sala de vendes, avui en dia integrada dins el complex esportiu municipal de Can Ricart. L’edifici d’habitatges del carrer de sant Pau també fou enderrocat arran de la reforma urbanística del sector.

Bibliografia