Casa fàbrica Ramoneda

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Rafael Ramoneda i Pi consta l’any 1829 com a fabricant de teixits en una fàbrica situada al carrer de sant Pere Més Baix.

A la dècada de 1840 per tal d’ampliar aquesta modesta empresa de teixits es traslladà “al carrer de Sant Pere Més Alt, on obrí una nova fàbrica de teixits i una filatura de cotó, fent enderrocar els edificis antics existents, per edificar-hi una casa fàbrica de nova planta”[3].

La nova fàbrica ocupava una parcel·la que anava des del carrer de sant Pere Més Alt al camí cobert de la Muralla de Terra. Era un edifici amb façana al carrer de sant Pere Més Alt amb cinc pisos d’alçada, els tres primers destinats a habitatges, i al capdamunt una planta destinada a l’assecatge de les teles tintades. “En planta baixa, la casa fàbrica estava ocupada per una “quadra” gran amb 4 pilastres grans i un corredor d’accés al pati de la parcel·la. A la part posterior, el corredor organitzava simètricament les dues quadres destinades probablement a la filatura, amb la posició central de la xemeneia, amb dues màquines i calderes de vapor”[4].

Amb l’enderrocament de la muralla la parcel·la arribà fins al nou carrer de Trafalgar on es construí una nova casa a la dècada de 1870.

El cos de casa que dóna al carrer de sant Pere Més Alt encara existeix, per bé que amb algunes modificacions importants.

Bibliografia