Casa fàbrica Palau-Sirvent

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Joaquim Palau i Corbera era propietari d’uns terrenys de les Hortes superiors de Sant Pau, entre el carrer de les Carretes i el de la Reina Amàlia. L’any 1824 reedifica la casa de veïns del carrer de les Carretes. L’any 1832 realitzava noves reformes a la finca.

L’any 1836 Joaquim Palau presenta llicència d’obres per edificar una nova casa fàbrica, però no es devia dur a terme, ja que l’any 1840 presenta una nova llicència per construir a la seva parcel·la.

Un any abans, el 1839, Joaquim Palau ven a la veïna fàbrica Dotres i Clavé una part dels seus terrenys, i l’any següent trobem una segona venda de terrenys a la mateixa empresa, la qual “en aquells moments estava en procés d’expansió. Les propietats de Joaquim Palau quedaren reduïdes als fronts edificables dels carrers de les Carretes, de la Reina Amàlia i del nou carrer que estava en procés d’urbanització, anomenat de l’Hort de la Bomba, que en obrir-se afectà igualment part dels terrenys de Palau”[3].

Joaquim Palau i Corbera no devia ser un industrial doncs no consta en cap dels llistats de fabricants, sinó que devia ser un inversor que construí l’espai fabril per llogar. Així, a partir de la dècada dels anys quaranta del segle XIX trobem en aquell espai la companyia Mariano Sirvent y Cía.

L’any 1998 va ser enderrocada per a la construcció d’una promoció d’habitatges, que afectà tant la fàbrica Palau-Sirvent com la veïna Dotres i Clavé.

Bibliografia