Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Antoni Oliver, fabricant de filats de cotó, va comprar a la dècada dels anys vint del segle XIX uns terrenys a les Hortes superiors de sant Pau.
L’any 1828 va demanar llicència per construir una casa fàbrica a la seva parcel·la “situada en el carrer de la Cadena cantonada amb el carrer que immediatament s’havia d’obrir, que s’anomenaria de sant Martí”[3]. El cos de la casa donava al desaparegut carrer de la Cadena, amb deu metres d’ample, i al carrer de sant Martí trobàvem la façana de la fàbrica. “La fàbrica estava formada originàriament per quatre plantes d’alçada amb pati interior de treball, que permetia la doble il·luminació de les “quadres”, amb una simple tramada de 6 metres d’amplada, composició geomètrica que treia partit de la seva posició en cantonada, ja que permetia una doble ventilació de les “quadres” i una major superfície d’il·luminació. La façana del carrer de Sant Martí consistia en la seriació repetida de 10 obertures a cada planta que il·luminaven l’àrea de treball, amb una alçada de quatre plantes”[4].
Era una petita filatura, una unitat de producció menor, de la qual no tenim dades de la seva vaporització, i no es tenen dades de la seva continuïtat com a indústria ni l’ocupació d’altres indústries en el mateix espai.
L’edifici va sofrir notables reformes en dates indeterminades, i després de l’activitat industrial va ser reutilitzada per a habitatges.
L’any 1997 fou enderrocada causa de l’afectació del Pla Especial de Reforma Interior del Raval per donar lloc a l’obertura de la Rambla del Raval.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 408
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 409
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona