Casa fàbrica Morull

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Josep Morull i Pi, provinent d’una família de teixidors de llana del barri de sant Pere, va fundar una fàbrica l’any 1850 al carrer de sant Pere Més Alt. “Es tractava d’un edifici antic, una modesta casa fàbrica de teixits de 9 metres d’amplada de parcel·la, però que disposava de la clàssica tipologia de casa fàbrica, amb la residència o casa comercial en el front del carrer de Sant Pere Més Baix, i les “quadres” simples de 6 metres de tramada, situades al pati d’una parcel·la llarga i profunda, que donava fins a la Muralla de Terra”[3].

L’any 1854 va sofrir un incendi arran del conflicte de les selfactines, és a dir, en els actes que es produïren a l’estiu de 1854 a la ciutat de Barcelona quan els obrers del ram tèxtil ataquen les fàbriques que posseïen màquines automàtiques de filar, que estalviaven mà d’obra, anomenades selfactines.

El conjunt arquitectònic que avui en dia es pot observar, “és fruit d’una reedificació gairebé total el 1859 degut a un incendi sofert el 1854”[4]. 

Bibliografia