Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Bernardí Martorell i Cortada va comprar uns terrenys l’any 1828, amb un edifici preexistent, on instal·là una fàbrica de teixits. L’any següent hi realitzà les primeres obres de reforma. L’antic casal comprat era un antic casal noble probablement del segle XVI o XVII, composada per “dues plantes i ràfec, on s’hi podien apreciar portalades antigues d’arc de mig punt, probablement la mateixa que encara es conserva que dóna l’entrada del passatge Bernardí, amb dues columnes clàssiques a banda i banda i certes decoracions mitològiques, que alguns autors les han atribuït al segle XVI”[3]. La fàbrica es construí en una gran parcel·la que connectava el carrer de l’Hospital amb el carrer de sant Rafael, virtut que fou aprofitada per establir-hi un passatge.
L’any 1829 se sol·licita llicència per reformes per tal d’obrir “una nova porta d’arc rebaixat, tipologies d’obertures que eren molt més adients a trànsit de mercaderies, que no pas les antigues portes de mig punt”[4].
L’any 1833 es construeix un edifici de nova planta al carrer de sant Rafael.
L’any 1849 Bernardí Martorell va tancar la fàbrica de forma sobtada l’any 1849. Aleshores la part del carrer de l’Hospital es “reutilitzà o substituí per un conjunt d’habitatges organitzats en forma de passatge, que avui coneixem amb el nom de Passatge Bernardí Martorell”[5]. “Amb la reforma de 1849, la fàbrica va ser reconvertida en habitatges, que comptaven també amb un jardí interior i un safareig comunitari en el lloc on havia estat la sala de calderes. Cal considerar que la reforma devia respectar l’estructura original de parts importants de la fàbrica, si més no les cases del carrer de Sant Rafael, bona part del passatge i traçat general dels edificis interiors”[6].
L’any 1856 trobem en els seus baixos una fàbrica de pintats o estampats propietat de Monteis germans. Durant el segle XX el jardí interior i el safareig comunitari varen ser substituïts per uns baixos comercials.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 410
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 410
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 411
[6] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 412
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona