Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Josep Antoni Llopis i Rivera retirat de l’exercici de la professió militar, es dedicà als negocis i a les rendes industrials. L’any 1814 demanà llicència d’obres per reformar una edificació ja preexistent al carrer de Fontseca, enclavament al voltant del carrer Nou de la Rambla, “que en el futur passà a integrar-se al carrer del Marquès de Barberà que havia estat obert a partir de 1777”[3].
L’any 1830 feia reformar la casa fàbrica.
Josep Antoni Llopis i Rivera es dedicà al lloguer de l’espai industrial. La fàbrica va ser ampliada i arrendada a diversos fabricants al llarg de tot el segle XIX, com per exemple els industrials Jacint Batlló, sota la firma de Batlló Hnos, o l’industrial Josep Castells .
L’any 1842 la fàbrica va patir importants desperfectes a causa del bombardeig de la ciutat ordenat pel general Espartero.
L’any 1850 la fàbrica va veure impulsada per noves obres d’ampliació.
Els germans Batlló i Barrera, van decidir expandir-se, i per aquest motiu deixen les fàbriques del barri del Raval, i comencen la construcció l’any 1868 de Can Batlló al carrer Urgell, amb la voluntat de competir amb l'Espanya Industrial, que tancarà l’any 1889 i que serà adquirida l’any 1908 per la Diputació de Barcelona on s'ubicarà l'Escola Industrial de Barcelona, i la fàbrica Joan Batlló o Can Batlló al barri de la Bordeta, fàbrica tèxtil creada l’any 1878. “Malgrat la construcció d’aquest gran complex de les Corts, la firma Batlló Hermanos continuà existint al carrer Marquès de Barberà número 16, però ara transformada parcialment en fàbrica de blanqueig”[4].
La fàbrica subsistí fins a l’any 1882, any en què fou enderrocada i substituïda per un grup de tres cases de veïns.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 387
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 391
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona