Casa fàbrica Lloberas
¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)
Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
El fabricant de teixits Francesc Lloberas i Gelpí tenia una primera fàbrica l’any 1829 al carrer de la Cera. Amb l’obertura del carrer de la Reina Amàlia construí l’any 1839 en aquell indret una nova casa fàbrica, edifici promogut inicialment pel fabricant de filats Bonaventura Rogent.
L’any 1839 reforma unes cases de la seva propietat al carrer de les Carretes, cases que probablement dotaven d’habitatge a la fàbrica del carrer Reina Amàlia.
L’any 1842 obrí una nova fàbrica al carrer de la Riereta; la fàbrica de la Riereta era de filats i la del carrer de la Reina Amàlia era de teixits. La casa i habitatges estaven alienats amb el carrer de la Riereta i el cos de fàbrica amb el carrer de l’Aurora. “Tenia la particularitat d’ocupar un terreny que feia cantonada amb el carrer de l’Aurora, per la qual cosa era possible establir una “quadra” de 12 metres, amb doble tramada i il·luminació a les dues bandes”[3].
A partir de la dècada del 1850 Francesc Lloberas i Gelpí lloga l’espai industrial a altres empreses, i es retira del negoci de fabricant.
Avui en dia encara existeix, amb un estat de conservació bastant notable, ocupada per magatzems, tallers i habitatges.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 551
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona