Casa fàbrica Lloberas

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

El fabricant de teixits Francesc Lloberas i Gelpí tenia una primera fàbrica l’any 1829 al carrer de la Cera. Amb l’obertura del carrer de la Reina Amàlia construí l’any 1839 en aquell indret una nova casa fàbrica, edifici promogut inicialment pel fabricant de filats Bonaventura Rogent.

L’any 1839 reforma unes cases de la seva propietat al carrer de les Carretes, cases que probablement dotaven d’habitatge a la fàbrica del carrer Reina Amàlia.

L’any 1842 obrí una nova fàbrica al carrer de la Riereta.

A partir de l’any 1850 ja no trobem referències de la fàbrica de Francesc Lloberas al carrer de la Reina Amàlia; trobem, però, instal·lada en aquell espai  la firma tèxtil Sagarra i Poudevida.

L’edifici del carrer de la Reina Amàlia presenta una estructura típica de casa-fàbrica, “amb una parcel·la d’una amplada de 17,5 metres i molt profunda, que permetia organitzar el cos de casa en el front del carrer de Reina Amàlia, la “quadra” d’una sola tramada de 5 metres i el pati de màquines a la part posterior. La façana, que és d’una composició molt austera, té la particularitat de tenir una porta central amb arc de mig punt i una inscripció a la clau de la volta amb la data de construcció de l’edifici, l’any 1839. Creuant la casa per la porta central, el passadís condueix cap al pati de la fàbrica”[3]. Actualment l’edifici acull petits tallers i habitatges.

Bibliografia