Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Jeroni Juncadella i Casanovas, l’any 1829 va comprar una fàbrica situada al carrer de l’Hospital cantonada carrer de la Cera.
L’any 1835 comença a comprar terrenys al carrer de la Riereta, on fundarà l’any 1843 una instal·lació industrial de dimensions molt grans, formada “per un conjunt de tres fàbriques que produirien el cicle complet del tèxtil, sota la raó social de la companyia anomenada, primer Gerónimo Juncadella y Compañía i després Juncadella y Prats Hermanos”[3], en aquells moments l’establiment industrial més gran de la ciutat. L’any següent s’urbanitzà i s’empedrà els carrers al voltant de la fàbrica, el carrer de la Riereta, el de l’Aurora i el de Vistalegre. “La fàbrica ocupava tot l’interior de l’illa i estava formada per un cos de casa amb façana al carrer de la Riereta destinat a habitatges i el cos de les “quadres”, que formava un gran pati de maniobra, tancat per dues ales laterals de 6 metres d’amplada i una “quadra” frontal de doble tramada, amb línia central de pilars. Les dues màquines de vapor que alimentaven aquest edifici estaven situades a cada un dels dos extrems de la “quadra” central, que donaven respectivament als carrers de l’Aurora i de Vistalegre”[4].
L’any 1850 inicià unes reformes a la fàbrica del carrer de la Riereta; l’any 1853, per tal d’augmentar l’alçada fins a cinc plantes, feu reformes a l’edifici del carrer de Vistalegre.
L’any 1886 la fàbrica tancà.
Avui en dia resta en peus l’edifici del carrer de la Riereta que corresponia als habitatges de la fàbrica; la resta de construccions foren enderrocades en data indeterminada.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 557
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 559
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona