Casa fàbrica Girona

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Ignasi Girona i Targa “fou el fundador de la Casa Girona, un conjunt d’empreses familiars que participaren en la creació d’entitats bancàries, prospeccions mineres, metal·lúrgia, inversions en assegurances i obres d’infraestructures. Fou també un fabricant d’indianes de Barcelona, des d’on es convertí en el patriarca d’una centenària saga d’empresaris del segle XIX”[3].

Ignasi Girona va formar la companyia Girona i Cia. Per a la creació d’una fàbrica d’indianes, inicialment situada al carrer sant Pere Més Alt, però que l’any 1831 es desplaçà al carrer de Freixures, al costat del convent dels dominics. L’edifici dissenyat “tenia una amplària de 100 pams i estava compost per una planta baixa comercial, entresolat i tres plantes més. L’edifici corresponia a una tipologia de casa fàbrica de traçat neoclassicista amb els habitatges per als fabricants i les quadres de treball inserides en la mateixa edificació”[4]. La fàbrica estava formada per dos edificis, un destinat de tres plantes a habitatges per als operaris de la fàbrica, i un altre de cinc plantes, la casa fàbrica pròpiament dita.

L’any 1835 el convent de santa Caterina és incendiat; dos anys més tard s’enderroquen el convent i l’església, i es presenta el projecte del nou Mercat d’Isabel II. Això va comportar l’afectament parcial de la fàbrica, però que a la llarga significà el tancament de la fàbrica, “per bé que per als Girona ja feia temps que era una activitat marginal i ja havien dirigit els seus interessos cap a altres camps de negoci”[5].

Avui en dia es conserva parcialment l’edifici del carrer de Freixures.

Bibliografia