Casa fàbrica Gassó

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Antoni Bonaventura Gassó i Borrull, important comerciant dedicat a la importació i exportació de mercaderies, va comprar en data anterior a 1798 uns extensos terrenys situats a les antigues hortes de sant Pau, entre els carrers de la Riereta i de sant Pau.

L’any 1802 demanà llicència per construir una edificació, amb front al carrer de la Riereta, destinada a usos industrials.  L’any 1804 sol·licità una nova llicència per construir una altra edificació amb front al carrer de sant Pau.

L’any 1821 la societat Antoni Bonaventura Gassó va fer fallida i l’edifici fou ocupat per diverses empreses. “Una d’elles va ser la de l’industrial de filats de cotó Nicolau Tous i Soler, que hi reedificà la seva casa fàbrica l’any 1833, mantenint part de les antigues estructures i l’antic traçat de la façana”[3]; o bé la part que fou comprada pel polític liberal Marià Borrell on instal·là la seva fàbrica, que després seria regentada per Bartomeu Gispert.

Durant el bombardeig de la ciutat per part del general Joaquín Baldomero Fernández-Espartero, el duc de la Victòria, l’any 1842, la fàbrica, com d’altres de la zona, queda bastant malmesa, la  qual cosa obligà a efectuar-hi reparacions l’any 1843.

L’any 1846 la família Gasó ven la “ven la part de la fàbrica corresponent als números 33 i 35, i fa efectiu el títol de domini a Nicolau Tous i Soler, la part de la fàbrica que tenia llogada i la regentava des de l’any 1833”[4].

Durant el segle XIX l’edifici fou ocupat per diverses indústries, la majoria del ram tèxtil.

“La part de les edificacions encara existents al carrer de la Riereta presenten una tipologia de casa fàbrica, amb un pati central i les antigues “quadres” alineades amb el carrer, d’estructura tradicional, tenen una tramada de 6 metres d’ample. La façana està composta amb arcs rebaixats emmarcats en pedra a la planta baixa i falsos balcons, amb certes variacions respecte del projecte de 1802. Durant molts anys l’edifici, després dels usos industrials, va estar ocupat per habitatges, pensions i alguns tallers d’artistes i recentment ha estat reformat integralment per a habitatges i la seva façana totalment rehabilitada malgrat el buidatge interior”[5].

 

 

[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259

[2] Artigues, J., Mas F., 2013

[3] Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013, pàg. 58

[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 336

[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 336



Bibliografia

Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279

Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona

Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura

Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona 

Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona

Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona