Casa fàbrica Comas

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Josep Comas, serraller i maquinista tenia un taller de maquinària, en una zona del barri del Raval encara sense edificar, entre els carrers de Ferlandina, de la Paloma i de sant Vicenç.

L’any 1845 sol·licità llicència per construir una casa fàbrica de cinc plantes d’alçada. D’aquest projecte de taller de construcció de màquines, inicialment, però, només es van construir les dues primeres plantes.

A la dècada dels anys cinquanta del segle XX Josep Comas va comprar una antiga fàbrica al carrer de la Paloma i va construir la foneria veïna anomenada La Paloma.

L’any 1853 va reformar la fàbrica afegint dos pisos, alliberant la part superior on instal·là la companyia tèxtil La Algodonera. “Aquesta remunta es realitzà cobrint l’edifici amb la formació d’una coberta a dues aigües, molt probablement amb la utilització d’encavallades de fusta, solució usual en aquella època per a les últimes plantes. L’edifici realment construït de tres plantes d’alçada i coberta a dues aigües correspon a la tipologia de l’edifici actual, que amb algunes modificacions conserva el seu traçat inicial”[3].

“Actualment és un edifici d’habitatges, amb una desafortunada intervenció dels anys vuitanta en la façana, maquillant amb un empostissat les obertures originals de la planta baixa”[4].

Bibliografia