Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Jaume Clavell i Samante va comprar uns terrenys situats a les antigues Hortes superiors de sant Pau, corresponents als carrers de les Carretes, el de la Reina Amàlia i un de nova obertura o carrer Nou de les Hortes de sant Bertran, en el futur anomenat carrer de la Lleialtat.
L’any 1833 sol·licità la llicència d’obres, i en vuit mesos l’obra estava finalitzada. “Segons els plànols del projecte, l’edifici havia de ser en el seu moment un dels establiments industrials més grans d’aquest sector de la ciutat. La casa fàbrica constava de quatre plantes d’alçada, tenia 77 metres de façana al carrer de Reina Amàlia, 53 metres al carrer de Lleialtat i 16 metres al carrer Carretes”[3].
Jaume Clavell i Samante no es dedicà mai a la indústria, sinó que llogava aquest espai industrial, com per exemple la fàbrica de teixits i filats de cotó Ramon Nogués i Cia., o la fàbrica de cordons i trenes Hijos de Juan Llanas, els quals efectuen una primera reforma de l’espai fabril l’any 1867.
L’activitat industrial sembla que va perdurar fins a la dècada dels anys cinquanta del segle XX. L’any 1960 fou expropiada per l’Estat per tal de construir les instal·lacions esportives Folch i Torres, que van perdurar en aquell espai fins a l’any 2002 en què foren enderrocades per a la construcció d’habitatges.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 457
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona