Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
La família Capdevila havien estat hortolans “i propietaris a les Hortes superiors de sant Pau, concretament al carrer de la Riera de sant Pau, posteriorment conegut per carrer de la Riereta”[3].
A finals del segle XVIII van construir una fàbrica d’indianes al carrer de la Riereta, “activitat enregistrada el 1797 com a empresa de teixir llenços de forma independent o submergida”[4]. També aquesta família era propietària de la societat de teixidors-filadors Torné, Capdevila i Cia., una de les cotoneries més potents de la ciutat. “Aquestes primeres fàbriques instal·lades al carrer de la Riereta, malauradament, no ha estat possible localitzar-les amb precisió”[5].
Un membre de la família Capdevila, Miquel Capdevila i Grasses l’any 1840 va va demanar permís per a edificar una casa-fàbrica a la cantonada del carrer de la Riereta amb el carrer de l'Aurora, però només se'n van arribar a fer els fonaments.
Va ser aleshores quan el fabricant Jaume Armengol i Clapés va demanar l’any 1842 un nou permís d’obres per aixecar la fàbrica.
L’any 1851 un incendi iniciat al vapor veí de Capdevila i Mata, va destruir fàbrica de Jaume Armengol i Cia,, exceptuant la sala de calderes.
Va ser el propietari de la finca, Miquel Capdevila i Grasses, qui va demanar el permís de reconstruir-la d'acord amb el projecte original de 1842.
L’any 1853 mor Miquel Capdevila i Grasses, i la fàbrica passa a mans del seu fill Miquel Capdevila i Vinyals, que no continuarà al capdavant de la fàbrica, sinó que la llogarà a diferents firmes del ram de la filatura del cotó a partir de 1856, com per exemple la filatura de Francisco Salvó e Inglada, la de Juan Marqués, la de Jaime Biscarri y Cía, i la d’ Antonio Herreros.
L’any 2011 l’edifici va ser enderrocat.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 533
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 533
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 533
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona