Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Emeteri Camps i Mata, l’any 1830 construeix una casa fàbrica al carrer Nou de la Rambla, i es convertirà en un dels principals empresaris cotoners de la ciutat.
“Probablement germà o descendent seu devia ser també Antoni Camps”[3], el qual va concentrar la propietat de diverses parcel·les entre els carrers Nou de la Rambla i Trenta Claus, actual carrer de l’Arc del Teatre, entre les que figurava l’antiga fàbrica d’indianes de Josep Carafí. “Aquesta concentració parcel·lària va possibilitar la unió productiva de tres “quadres” de petit format, que van donar com a resultat una unitat productiva força important, operació que devia ser realitzada durant la dècada dels anys trenta del segle XIX. El cos de casa estava situat al front del carrer de Trentaclaus amb 18 metres de façana. En el pati posterior s’estenien dues “quadres”, una d’11 metres d’amplada i 15 de llargada i una altra de 16 per 20 metres sostingudes per murs, pilars de fosa i jàsseres. La parcel·la del carrer Nou número 67 (del Compte de l’Assalto) era més estreta i deixava espai per a un pati i una “quadra” de 6 metres de tramada i 53 metres de longitud”[4].
L’any 1846 una part de la fàbrica Camps situada al carrer de Trenta Claus és llogada o segregada per tal d’instal·lar a la firma comercial Torrens i Miralda, per la qual cosa es van realitzar diverses reformes per reutilitzar les velles estructures.
“Durant la primera meitat del segle XX i després de la Guerra Civil, la casa fàbrica Camps va desaparèixer a causa de l’obertura de l’avinguda de Garcia Morató, avui anomenada avinguda de les Drassanes”[5].
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 418
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 419
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 420
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona