Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
L’any 1804 Joan Calafell funda una fàbrica d’indianes, situada al carrer d’en Mònec, cantonada amb el carrer de sant Pere Mitjà.
La fàbrica fou construïda reutilitzant velles estructures medievals, i fou destinada a “la fabricació de “pintats”, és a dir, de teixits estampats de cotó dirigits al comerç colonial. Aquesta condició fa suposar que la fàbrica Calafell es dedicava principalment a l’estampat de teixits fets a fora, és a dir que inicialment no devia tenir encara el tissatge integrat”[3].
És probable que l’activitat de la fàbrica quedés paralitzada a causa de la Guerra del Francès, i que no reprengué la seva activitat fins a l’any 1813 quan es renova la fàbrica i es construeixen les cases d’habitatges. L’any 1817 es reedificaven les cases del carrer d’en Mònec, creant un nou edifici industrial. La fàbrica Calafell “era un edifici amb una tipologia de casa fàbrica, amb el seu edifici destinat a habitatges i amb les “quadres” de la fàbrica organitzades al voltant d’un pati de maniobra. Les tramades de les quadres són simples, de 5,50 metres i dobles de 10 metres”[4].
L’any 1869 s’aixecà un quart pis per construir-hi unes “quadres” sobre el terrat de l’edifici. Aquesta remunta, l’any 1924 va ser convertida en habitatges.
La casa de veïns encara existeix actualment, però molt transformada per les intervencions del segle XX.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 248
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 248
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona