Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
L’any 1838 l’industrial de teixits i filats de cotó Salvador Sagrera i Martorell va demanar llicència per construir una fàbrica al carrer de la Reina Amàlia. L’any 1840 demana llicència per la construcció d’una casa, aparentment destinada a ús d’habitatge. L’any 1844 es projecta la construcció d’una segona casa, impulsada per la societat José Solà y Cia.” Aquest nou edifici en realitat era una tipologia de casa fàbrica, amb el cos de casa a la cantonada entre Amàlia i Cera i les quadres en 5 plantes d’altura, il·luminades per 55 finestres i alineades amb el carrer de la Cera”[3].
A partir de la dècada del 1850 trobem l’espai compartit amb altres industrials del mateix ram, com ara Pere Olivella, Ignasi Casals, Vídua de Camprubí i Marià Pla i Cia. Per contra, “en aquestes dates ja no està enregistrada la firma Josep Solà i Cia., societat destinada probablement a la gestió de la construcció de l’edifici. Aquest fenomen, que anomenem “lloguer de la força del vapor”, i que sembla verificar-se de nou l’any 1857, va ser molt comú en aquest període de la segona meitat de segle, producte dels canvis de model econòmic i la fragmentació d’una part del sector productiu, sobre la base d’una reutilització del patrimoni edificat per generacions anteriors”[4].
L’any 1858 es realitzen obres de reforma per ampliar la línia de finestres que donaven al carrer de la Cera. “L’edifici original dels carrers de la Reina Amàlia i de la Cera tenia una tipologia de casa fàbrica organitzada al voltant d’un pati de treball. Estava formada per tres cossos, el primer, el cos de casa més representatiu i els edificats per Salvador Sagrera, corresponents als números 2 i 4 del carrer de Reina Amàlia, cantonada carrer de la Cera; el segon, el cos de fàbrica del carrer de la Cera, que estava configurada per una “quadra” de doble tramada i el tercer, el cos d’una segona “quadra” situada a l’interior de la parcel·la. Els tres cossos organitzats a l’entorn d’un pati on s’havien col·locat les màquines de vapor per alimentar el conjunt de l’edifici”[5].
A principis del segle XX el cos de fàbrica del carrer de la Cera fou enderrocat per construir habitatges; a la dècada dels anys noranta del segle XX el cos que quedava al carrer de la Reina Amàlia també fou enderrocat per construir-hi habitatges.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 501
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 501-502
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 503
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona