Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
El polític liberal Marià Borrell i Miralpeix era propietari d’una casa al barri del Raval, al costat de la fàbrica de Nicolau Tous i Soler del carrer de la Riereta.
L’any 1830 va fer reedificar la casa amb front al carrer de sant Bartomeu. L’any 1835 va fer edificar de nou una segona casa que donava front al carrer de la Riereta. A l’interior d’aquesta parcel·la profunda, l’any 1835 s’hi construí una “quadra” que permetrà el desenvolupament d’una activitat industrial.
Marià Borrell i Miralpeix no era un fabricant, sinó que era bàsicament un comerciant i un rendista, que vivia de l’especulació, de les seves propietats rurals, i de les seves finques, com ara la situada al carrer de la Riereta.
L’any 1848 Marià Borrell lloga la fàbrica a la filatura mecànica de Bartomeu Gispert, associat amb A. Oliva amb qui formarà la companyia Gispert y Oliva. “L’edifici tenia una tipologia de casa fàbrica, que consistia en un front de casa al carrer de la Riereta i una “quadra” situada a la part posterior, de 6 metres d’amplada, quatre plantes d’alçada i doble il·luminació. La casa fàbrica Borrell- Gispert gaudia d’un programa d’habitatges annexos a la fàbrica, com era habitual a l’època, destinats als majordoms i personal qualificat. Es pot considerar un edifici menor, dins d’una parcel·la de 10 metres d’amplada, construït a la dècada dels trenta, quan van venir a establir-se al carrer de la Riereta molts fabricants de l’època”[3].
Al llarg del segle XX l’espai es destinà a diferents tallers industrials. “A partir de 1998 van ser segregades i enderrocades la fàbrica i els habitatges del carrer de Sant Bartomeu, per a la construcció d’un equipament. Es conserva encara la casa original del carrer Riereta”[4].
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 422
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 422
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona