Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Pere Batlló i Bisbal, industrial amb fàbrica ja a Olot, comprà l’any 1822 una fàbrica situada a la confluència dels carrers de la Riereta i de sant Rafael.
La família Batlló, a més de la fàbrica de teixits del carrer de la Riereta, era propietària d’una fàbrica al carrer Marquès de Barberà, sota la raó social de Batlló Hnos.
Aquella primitiva fàbrica del carrer de la Riereta aviat resultà insuficient i poc adequada “a les necessitats de la nova maquinària i els nous sistemes energètics, és a dir el vapor”[3]. Per aquest motiu sol·licitaren l’any 1839 una llicència per edificar una casa fàbrica de nova planta. “El nou edifici va ser destinat a les funcions de filatura mecànica; era una tipologia de casa fàbrica, habitual en aquella època, amb quatre plantes d’alçada i amb una composició neoclassicista sensiblement diferenciada entre les “quadres” amb finestres i la casa, amb balconades. El cos de casa es desenvolupava alineat amb el carrer de la Riereta, mentre que la “quadra” principal s’alineava amb el carrer de sant Rafael, organitzant l’edifici al gir de la cantonada dels dos carrers, disposició que permetia el millor aprofitament de la llum. Interiorment les peces de l’edifici s’ordenaven al voltant d’un pati de treball”[4].
Els germans Feliu i Joan Batlló i Barrera, fills de Pere Batlló i Bisbal, decideixen expandir-se, i per aquest motiu deixen les fàbriques del barri del Raval, i comencen la construcció l’any 1868 de Can Batlló al carrer Urgell, amb la voluntat de competir amb l'Espanya Industrial, que tancarà l’any 1889 i que serà adquirida l’any 1908 per la Diputació de Barcelona on s'ubicarà l'Escola Industrial de Barcelona, i la fàbrica Joan Batlló o Can Batlló al barri de la Bordeta, fàbrica tèxtil creada l’any 1878.
Retornant a la fàbrica del carrer de la Riereta, aquesta fou ocupada per la firma Llenas Hnos dedicada als tints.
L’edifici perdurà fins a finals del segle XX quan fou enderrocada amb motiu de la reforma urbanística del Raval.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 397
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 397
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona