Casa fàbrica Aloy o Casa fàbrica Dardé
¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)
Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
La Casa fàbrica Aloy, o fàbrica Dardé, fou construïda pel notari Josep Dardé, qui va constituir la societat J. Dardé, J. Cabañes i F. Oliveras per a explotar-ne les instal·lacions.
El primer industrial documentat en aquesta fàbrica és Joan Aloy i Esteve, fabricant de filatures de cotó, titular de la companyia Joan Aloy y Cia., establerta primerament al carrer de la Cera, i posteriorment al carrer de sant Pau, a tocar del carreró de les Hortes de sant Pau. Posteriorment hi trobem diverses industries del ram com ara Casamitjana germans o Domènec Olivella i Cia.
Es creu que la casa fàbrica fou construïda entre l’any 1829 i l’any 1847. “Aquest edifici estava format per dos cossos: una casa que donava front al carrer sant Pau 97, de 19 metres de façana, i una gran “quadra” de 50 metres de llargària i 10 d’amplada, orientada cap al front del carrer de les Hortes de sant Pau, doblement il·luminada per rengleres de finestrals rectangulars i un coronament semicircular a l’última planta. És de suposar una subdivisió de l’estructura en dues tramades de 5 metres amb jàsseres i pilars”[3].
L’any 1885, la fàbrica, aleshores propietat del notari Esteve Tramullas, va patir un atemptat amb explosius[4], sense causar víctimes.
Cap als anys seixanta del segle XX fou enderrocada.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 579
[4] La Dinastía (Diario Político, Literario y Mercantil), Edición de Noche, Año III, Barcelona, Lunes 26 de octubre de 1885, Num. 1216, pàg. 7
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Monsó Dilla, J.; 2012, “Política d’ordre públic i repressió durant la Restauració (1875-1898)”, Tesis Doctoral, Facultat de Geografia i Història, Departament d’Història Contemporània, Universitat de Barcelona, pàg. 164 http://hdl.handle.net/10803/96860
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona