Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Jaume Aleu hauria construït durant el primer terç del segle XIX, en uns terrenys del carrer de les Carretes, una fàbrica de teixits, formada per dues cases d’habitatges i una “quadra” a l’interior de la parcel·la.
La quadra principal, de tres plantes d’alçada estava situada a l’interior de la parcel·la, “però accessible des del carrer de les Carretes número 43, espai sense edificar aleshores, mentre que al número 45 es situaven la màquina de vapor i les calderes”[3]. L’edifici era “d’una tipologia industrial utilitària, austera i sense concessions. Tenia a la façana una seriació de tres rengles de 12 finestres amb arcs rebaixats, sobre feixes horitzontals. Posteriorment les progressives addicions d’altres edificis haurien desfigurat la peça original”[4].
A partir de la dècada dels anys cinquanta del segle XIX diverses indústries s’instal·len en aquell espai: “les companyies de Magín Vallés, Vilacis y Ginesta, Mallofré, Baques y Cía. i Domingo Olivellas y Cía. del ram de la filatura, i les fàbriques de cintes de Pablo Carsareny i Riera y Palà”[5].
La fàbrica passarà a mans de la firma de filats i teixits de Martín Rodés y Cía., la qual realitzarà reformes l’any 1864.
En una data indeterminada la fàbrica és enderrocada, conservant-se només les cases del número 41 i 43 del carrer de les Carretes.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 569
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 569
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 569
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció),1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona