Casa fàbrica Aleu

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Jaume Aleu hauria construït durant el primer terç del segle XIX, en uns terrenys del carrer de les Carretes, una fàbrica de teixits, formada per dues cases d’habitatges i una “quadra” a l’interior de la parcel·la.

La quadra principal, de tres plantes d’alçada estava situada a l’interior de la parcel·la, “però accessible des del carrer de les Carretes número 43, espai sense edificar aleshores, mentre que al número 45 es situaven la màquina de vapor i les calderes”[3]. L’edifici era “d’una tipologia industrial utilitària, austera i sense concessions. Tenia a la façana una seriació de tres rengles de 12 finestres amb arcs rebaixats, sobre feixes horitzontals. Posteriorment les progressives addicions d’altres edificis haurien desfigurat la peça original”[4].

A partir de la dècada dels anys cinquanta del segle XIX diverses indústries s’instal·len en aquell espai: “les companyies de Magín Vallés, Vilacis y Ginesta, Mallofré, Baques y Cía. i Domingo Olivellas y Cía. del ram de la filatura, i les fàbriques de cintes de Pablo Carsareny i Riera y Palà”[5].

La fàbrica passarà a mans de la firma de filats i teixits de Martín Rodés y Cía., la qual realitzarà reformes l’any 1864.

En una data indeterminada la fàbrica és enderrocada, conservant-se només les cases del número 41 i 43 del carrer de les Carretes.

Bibliografia