Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Els germans Achon, d’origen alsacià, s’establiren a Barcelona i constituïren una societat destinada a l’estampat i el teixit de cotó, Achon, Puigmartí i Cia., juntament amb el comerciant Francesc Puigmartí i per l’arquitecte Francesc Vallès.
L’any 1838 funden una fàbrica d’estampats de cotó al carrer sant Pere Més Alt aprofitant les estructures de l’antic convent de sant Francesc de Paula. “Els Achon varen afrontar la reutilització de les antigues estructures del convent de Sant Francesc de Paula, que disposava d’extensos horts fins a tocar la Muralla de Terra. Els terrenys i claustre foren ocupats, excepte l’església que va mantenir el seu ús com a parròquia, fet que va ser habitual durant aquells anys, com el col·legi de Sant Bonaventura o el convent de Sant Agustí, que contemporàniament també estaven adequant-se als nous usos industrials. Les estructures diàfanes dels claustres o els espais lliures dels antics horts possibilitaven una fàcil reconversió dels usos”[3]. Es van construir “quadres” en els antics horts del convent, i es va cobrir el claustre.
L’any 1844 per desavinences és dissolt la societat, i donarà lloc a una nova societat, Achon Germans i Cia.
L’any 1862 s’enderroca l'antiga casa del convent, situada a la cantonada del carreró de l'Hort d'en Favà i alt de sant Pere, i es construeix una nova edificació, corresponent al número 15 del carrer Alt de sant Pere.
L’any 1872 a l’espai fabril es trobaven una fàbrica especialitzada en aprests i una altra en tints per a teixits.
A principis del segle XX per problemes financers dels hereus d’Achon la finca “és venuda judicialment i adquirida per l’empresa Riva i Garcia, principals importadors de cotó de tot l’estat. Entre el 1900 i el 1901 l’empresa Riva i Garcia començà l’enderroc de l’antiga fàbrica Achon i es va redescobrir el claustre de l’antic convent, el qual no havia estat enderrocat sinó que s’havia reutilitzat”[4]. S’enderroquen les edificacions, a excepció de l’església i es procedeix a la urbanització dels solars.
Aquests seran comprats per l’Orfeó Català, el qual construirà en aquest solar el Palau de la Música Catalana.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 370
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 371
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona