El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta.
L’antic edifici que acollia la residència dels Lloctinents o Virreis, situat al pla de Palau, serà, a partir de 1714 la residència dels capitans generals de Catalunya.
L’any 1771 fou reformat, per adaptar-lo a la moda neoclàssica del moment. “A mitjans del XVIII les finestres es converteixen en balcons i es posa una tribuna o mirador pintat de groc amb filets d’or en l’angle del primer pis que mira amar, cantonada a la Llotja i la Duana i alguns anys després, el 1782, es pinten les quatre cares del palau imitant l’arquitectura neoclàssica de l’època”[1].
L’any 1802 fou adequat per poder allotjar al rei Carles IV d’Espanya. L’any 1846, amb motiu de la visita de la reina Isabel II d’Espanya, els capitans generals es mudaren al convent de la Mercè, des d’aleshores convertit en capitania general, i l’edifici es reformà altre cop, traient els elements neoclàssics i construint una façana neogòtica, per esdevenir provisionalment Palau Reial. Posteriorment fou convertit en jutjat, i el 1875 fou destruït per un incendi.
[1] Curet Payrot, F.; 1953, pàg. 251
Bibliografia
Curet Payrot, F.; 1953, “Visions barcelonines 1760-1860. Els barris de la Ciutat I”, Barcelona, Editorial Dalmau i Jover