Casa fàbrica Vilaregut

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Joan Vilaregut i Padrós l’any 1791 va fundar la companyia per a la fabricació de teixits, Joan Vilaregut i Cia., que es desconeix la seva ubicació.

Aproximadament el 1794 es construeix la fàbrica de teixits de cotó i fil al carrer del Carme.

L’any 1830, Miquel Vilaregut i Padrós, germà menor de Joan Vilaregut va obrir botiga a la fàbrica de teixits.

Miquel Vilaregut i Padrós amb el seu fill Pau Vilaregut i Albafull, va fundar abans del 1842, any de la seva mort, la societat Miquel Vilaregut i Cia.

L’any 1853 Pau Vilaregut i Albafull va demanar “llicència per enderrocar els vells edificis i substituir-los per una moderna finca neoclassicista, l’actualment coneguda com a Casa Pau Vilaregut”[3].

Aquesta fàbrica del carrer del Carme “era un conjunt d’edificis alineats amb el carrer del Carme, que tancaven el pati posterior on hi havia edificades les quadres de treball distribuïdes en profunditat fins a tocar la tanca de l’antic Jardí Botànic de la Facultat de Farmàcia, en els terrenys de l’antic convent del Carme, que després seran transformats en la nova Universitat de Barcelona”[4]. De fet era “en realitat una unió de diferents empreses de la mateixa saga familiar, el pare Miquel i els seus fills Pau, Pere i Pelegrí, fàbriques de teixits de llana, fil i cotó, amb un elevat índex d’especialització en múltiples varietats de productes i una mecanització important”[5].

La fàbrica va compartir l’espai amb altres empreses, com per exemple la fàbrica de filats i teixits Estevan Castañé y Cia, o la fàbrica de mocadors de merino de la companyia  José Coma y Cia.

D’aquella fàbrica en resten les finques dels números 30-32 del carrer del Carme, de traçat setcentista i amb reformes de mitjan segle XIX.  

Bibliografia