Casa fàbrica Vermell-Martí

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Pere Vermell havia fundat l’any 172  una fàbrica d’indianes al carrer Portal Nou. Aquest, juntament amb Anna Maria Miquel i Darrer, i Thomàs Llimona de Martí, “mercader de sedes i llenços amb botiga al carrer de l’Argenteria i casa matriu al carrer de Regomir, edifici d’origen medieval conegut avui dia com el Pati d’en Llimona”[3], van crear la societat anomenada Pere Vermell i Cia.

L’any 1779 aquesta societat “va decidir ampliar la seva indústria d’indianes comprant diversos terrenys i construint-hi una fàbrica de nova planta de tres pisos en el carrer de Jonqueres”[4], que va arribar a ser un dels de més grans dimensions de la ciutat.

L’any 1788, amb un nombre de 150 operaris, s’executen obres de reforma. Quatre anys més art la societat decideix realitzar una divisió de béns, i la fàbrica del carrer Junqueres passa a mans de Josep Llimona, fill de Thomàs Llimona de Martí.

L’any 1843, en morir Josep Llimona sense hereus, “es produirà la paralització de l’activitat industrial i la divisió de la fàbrica i altres propietats de la família Martí entre diverses branques de la família”[5]. A partir d’aquesta data els propietaris de la fàbrica van ser la família Martí, que van mantenir l’activitat de les indianes a la fàbrica, però llogant els seus espais. A principis del segle XX, per exemple, la planta baixa va ser ocupada per un magatzem tèxtil conegut per R. Senesteva.

A finals del segle XX la finca era ocupada per restaurant Flo. Aleshores s’inicià una rehabilitació integral de la finca, subdividint l’antic edifici industrial en diversos apartaments.

L’antiga casa fàbrica Vermell-Martí “és un casal de traçat setcentista amb transformacions del segle XIX, alineat amb el carrer de Jonqueres i amb un desenvolupament interior de les quadres de treball, al voltant d’un gran pati de maniobra. És per tant un edifici originàriament construït a mitjan segle XVIII, que progressivament ha sofert diverses transformacions, la més important de les quals fou el cobriment del pati de la fàbrica amb una estructura de pilars de fosa i voltes de maó, típica de la darreria del segle XIX; i a la seva façana, l’obertura de les 5 portes actuals i l’addició d’una planta superior amb finestres en galeria”[6].

Bibliografia