Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Josep Francesc Seguí i Minguella, fundà una fàbrica d’indianes l’any 1753, “situada al carrer de la Muralla Vella al capdavall de la Rambla, és a dir al carrer que donava a la segona muralla de Barcelona de la Rambla, pel seu costat interior”[3]
La fàbrica resultà parcialment afectada pel nou traçat d’alineacions de la Rambla l’any 1771, però la fàbrica seguí funcionant.
L’any 1772 es reforma la casa modificant les obertures de l’edifici preexistent; l’any següent realitzà una gran inversió reedificant la casa fàbrica, seguint encara l’alineació del carrer de la Muralla Vella, ja que aquesta encara no havia estat enderrocada. “L’edifici tenia una amplada de parcel·la de 35 metres i una profunditat aproximada de 12 metres, de manera que s’alliberava a la part posterior un pati de maniobres”[4]. Entre els anys 1785 i 1786 es realitzaren noves reformes.
La fàbrica seguia treballant anys malgrat l’afectació del nou traçat de la Rambla. “La fàbrica Seguí es beneficià de l’enderrocament de la Muralla Vella, ja que donava a la Rambla, però aquesta resultà afectada en uns 2/3 de la seva façana i havia estat expropiada una part de la superfície de la fàbrica”[5]. Per això fou finalment enderrocada i substituïda per un nou edifici arrenglerat amb la nova línia de la Rambla.
Entre els anys 1790 i 1793 Josep Francesc Seguí abandona el món de la indústria. La fàbrica fou enderrocada, en canvi, però, “es conserva íntegrament la casa Seguí, malgrat la seva subdivisió parcel·lària i els usos actuals”[6], edifici situat als números 12-16 de la Rambla.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 147
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 148
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 149
[6] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 149
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona