Casa fàbrica Sarriera

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Els germans Josep i Antoni Sarriera i Manzano, negociants majoristes capdavanters de la ciutat de Barcelona, van constituir la companyia comercial, la Galup i Sarriera primerament, i posteriorment la companyia la Sarriera Germans i Cia., destinada a la fabricació de les indianes, i l’any 1789 posaren en marxa la fàbrica, reedificant una casa de quatre plantes al carrer de la Palma, cantonada amb el carrer de Bellafila .

Aquesta fàbrica de mussolines, roba de cotó que imita la mussolina de seda, “estava formada per un antic casal comercial, amb restes d’arquitectura medieval”[3], reformat pels germans Sarriera a finals del segle XVIII.

No es té constància de la continuïtat de la fàbrica després de la Guerra del Francès.

Bibliografia