Casa fàbrica Salgado-Güell i Ramis

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Joan Salgado i Calsada, comerciant no matriculat, l’any 1781 comença a construir al carrer dels Còdols, un edifici de planta baixa i tres pisos, una fàbrica de filatura del cotó, sota la raó social Armet i Salgado, destinada a ser una de les primeres empreses de filatura del cotó del país”[3]. Aquesta fàbrica d’indianes, de nom sant Antoni de Pàdua i les ànimes del Purgatori, va ser la primera fàbrica del país equipada amb màquines de filar jenny.

L’any trobem en el mateix emplaçament la fàbrica de teixits de Pau Vidal i Cia, i l’any  1849 la fàbrica  de Sagarra i Poudevida.

L’any 1848, l’economista, marxant d'esclaus i industrial català Joan Güell i Ferrer, s’associa amb Domènec Ramis[4], mecànic de professió, formant la societat Güell, Ramis i Cia, el despatx i magatzem de la qual s’instal·larà al núm. 13 del carrer dels Còdols, que havia format part de la casa-fàbrica Rull.

L’any 1854 Joan Güell i Ferrer compra als hereus de Joan Salgado la fàbrica del carrer dels Còdols, i l’any 1858 presenta a l’Ajuntament un projecte de reconstrucció de les “quadres” i de l'edifici d'habitatges.

L’any 1856 Domènec Ramis deixa l’empresa, i aquesta es converteix en Güell i Companyia, i l’any 1860 Joan Güell es retira com industrial, i es dedicarà a escriure. “Durant trenta anys, el nom de Güell desapareixerà de l’empresa que creà. No hi ha cap indicació que la família retirés els diners que hi tenia, però no intervindran en la gestió”[5].

D’ara en avant la raó social de la fàbrica tindrà diverses denominacions, i així trobem que a la dècada de 1870 els locals eren ocupats per la fàbrica de teixits de José Asacacíbar y Cía., essent, però, propietat encara dels Güell.

Les “quadres” de la fàbrica foren enderrocades per la construcció de l’escola Drassanes a principis del segle XXI. Es conservà, però la part corresponent a la finca número 16 del carrer dels Còdols.

Bibliografia