Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
L’any 1783 el fabricant Joan Rull i Arnabach, conjuntament amb els comerciants Jeroni Anglès, Antoni Martí i Franquès, i Pau Puget, creen una fàbrica d'indianes, “que discorregué en els seus primers anys sota el nom social d'Anglès, Rull i Cia”[3], situada entre els carrers dels Còdols i el d’Obradors de Barcelona, i el prat d’indianes a les Corts de Sarrià.
La fàbrica s’instal·là, inicialment, en uns edificis preexistents. L’any 1788 es realitzaren algunes reformes, i l’any 1791 es demanà permís per a reformar totalment els edificis.
“A l’aixopluc d'una conjuntura molt favorable, la fàbrica va créixer ràpidament fins a convertir-se en una de les tres fàbriques més importants de la ciutat, juntament amb les d'Erasme de Gònima i Josep Castanyer”[4].
La companyia es va liquidar el 1797 per la mort de Jeroni Anglès, fet que va comportar el canvi de nom de la companyia, que passà a denominar-se Joan Rull i Cia.
L’any 1797 Joan Rull construïa de nova planta una nova casa fàbrica de quatre pisos d’alçada, “amb una amplada de 93 pams, una portalada central que organitza 5 eixos verticals de balcons, per a una alçada de 84 pams, de manera que possibilitava el desplegament tant dels usos residencials en el front de façana com dels industrials en la profunditat de la parcel·la”[5]
L’any 1805 encarrega la construcció d’una casa gran al mateix carrer dels Còdols, just davant de la seva residència.
L’any 1816 Joan Rull sol·licità el privilegi per a introduir un cilindre per a l’estampació i aplicar-lo a la seva fàbrica. Serà la primera vegada que s’aplica aquest sistema que permetia augmentar la productivitat.
L’any 1820, mor Joan Rull i Arnabach, i el succeeix el seu fill Joan Rull i Camarasa, qui inicia obres de reforma a la fàbrica del carrer d’Obradors, allà on s’havia aixecat la primigènia fàbrica Rull.
Carregat de deutes, sense, poder dirigir la fàbrica, a causa per l'exili forçós, a causa de les activitats liberals de Joan Rull Camarasa, i mantenint-se aquesta a uns, nivells mínims de funcionament, Joan Rull Camarasa es va veure forçat a vendre-la al seu cunyat, el també fabricant Francesc Espalter i Tolrà, a la fi de la dècada dels anys vint.
“L’autonomia de l’empresa s’acabà el 1832 amb la integració de Joan Rull i Companyia i el seu taller d’estampats a Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia”[6], tot arrendant la fàbrica del carrer dels Còdols a aquesta societat. L’any 1838 la societat es va dissoldre, però dos dels antics socis, Valentí Esparó i Giralt, i Josep Colomer, hi van continuar la fabricació d'estampats.
L’any 1833 es realitzaren reformes a la fàbrica que tocava al carrer dels Còdols.
A la dècada dels anys cinquanta Francesc Espalter va promoure un projecte urbanístic a la zona, consistent l’obertura del carrer d’en Rull, que connectà els carrers Nou de sant Francesc i Obradors, que aquell moment tenia forma de ela, amb el carrer dels Còdols, canviant el nom d’un tram del carrer d’Obradors pel d’en Rull, en memòria de la família del mateix nom. “Tot i la importància que havia tingut la fàbrica Rull, la pressió demogràfica de la Barcelona de mitjans del segle XIX feia que els rendiments econòmics immobiliaris superessin en alguns casos les rendes industrials. Motiu pel qual es va enderrocar la fàbrica suara citada l'any 1853. Poc després, el 1854, Espalter i Tolrà va demanar permís per construir un edifici d'habitatges al carrer Rull número 8”[7].
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Sánchez Suárez , A.; 1989, pàg. 12
[4] Sánchez Suárez , A.; 1989, pàg. 13
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 210
[6] Cabana i Vancells, F.; 1992
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Cabana i Vancells, F.; 1992, “Joan Rull. L'introductor del cilindre per a l'estampació”, Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya, Enciclopèdia Catalana
Carrer Rull 8. Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d’Arqueologia de Barcelona http://cartaarqueologica.bcn.cat/772
Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987
Sánchez Suárez, A.; 1984, “Los orígenes sociales de los fabricantes de indianes la familia Rull”, Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya: [Barcelona, del 17 al 21 de desembre de 1984, Actes, Vol. 1,pàg. 779-788
Sánchez Suárez , A.; 1989, “L’estructura comercial d’una fàbrica d’indianes barcelonina: Joan Rull i Cia. (1790-1821)”, Recerques: història, economia, cultura, Núm. 22, pàg. 9-24
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona