Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Francesc Ribas i Prous, comerciant a l’engròs, funda l’any 1766 la companyia Francesc Ribas i Cia., que es destinaria a “la confecció de llenços i mocadors estampats a la “xinesca”, per a la qual cosa va obtenir el 1767 un primer privilegi de fabricació”[3]. En aquests inicis no tenia fàbrica pròpia, i es valia de la fàbrica Canaleta, al carrer sant Pere Més Alt, com a espai fabril.
L’any 1769 es trasllada, però, al mateix carrer a una casa fàbrica que s’estava fent construir.
L’any 1782 reforma i amplia les instal·lacions, que s’anaren allargant al llarg dels anys, fins al 1791.
En morir l’any 1798, l’empresa queda en mans de la seva dona sota la raó social de Viuda de Francisco Ribas Menor, Miguel Manresa y Cía.
L’any 1803 Miquel Ribas, fill de Francesc Ribas, “presentà una llicència per a la construcció d’una nova fàbrica al carrer de Sant Pere Més Alt, cantonada amb el de la Victòria. La llicència consistia en l’enderrocament de la fàbrica original i la construcció d’una nova “casa fàbrica” de més grans dimensions”[4]. El projecte, que proposava doblar en dimensions i volum l’antiga fàbrica no es realitza.
L’any 1824 s’inicien obres de reforma, que continuaran fins al 1827, fent aixecar un pis més. “La reforma del 1827 implicà la formació d’una sala de treball superior destinada als telers, ben il·luminada per una sèrie d’obertures, la formació d’un terrat pla accessible i la inversió dels pendents cap a l’interior; tal com manaven els edictes d’Obreria. El 1833, l’edifici encara devia estar en obres perquè Francesc Ribas sol·licità a l’Ajuntament aixecar l’edifici més amunt dels 90 pams permesos, per tal de resoldre la complexitat del terrat pla”[5].
L’any 1888, la casa fàbrica del carrer de sant Pere Més Alt, va ser enderrocada i substituïda per habitatges. Avui en dia es conserven però, els habitatges associats a la fàbrica Ribas del carrer de sant Pere Mitjà núm. 75-79.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 166
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 167
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 168
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona