Casa fàbrica Ribas i Aimar

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

L’any 1790, el fabricant de sabó Marià Ribas i Aimar, associat amb el comerciant Francesc Busquets i Vidal ,funda la companyia Ribas i Payro, sota l’advocació de Santa Eulàlia.

L’any 1791 compren uns terrenys, i l’any 1793 van demanar permís per a construir una fàbrica de sabó, i una casa en aquest solar situat al carrer del Marquès de Barberà, en una parcel·la que també tenia sortida al carrer Nou de la Rambla. Es construirà un edifici simple i utilitari.

Al mateix any, demana llicència per construir al carrer Nou de la Rambla un nou edifici, amb una “tipologia de casa fàbrica, amb un front de casa d’uns 120 pams, aparentment residencial i un desenvolupament al pati d’illa de les “quadres” de treball. La composició de la façana, amb una planta baixa comercial, un entresolat i quatre plantes d’alçada, era d’un neoclassicisme molt auster, amb una distribució indiferenciada de 24 balcons, en sis mòduls verticals, organitzats per faixes horitzontals de balconades”[3].

No es tenen notícies de l’activitat de la fàbrica més enllà de 1799. L’any 1840 el conjunt dels edificis foren adquirits per l’indià Josep Xifré, qui obriria el passatge de comunicació entre els dos carrers. També seria ell qui realitzaria l’any 1840 les remuntes de les edificacions.

Bibliografia