Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Pau Ramon funda una fàbrica al carrer de sant Pau a tocar de les Hortes de sant Pau del Camp, seu de la companyia de Pablo Ramon e Hijos. L’any 1784 compra uns terrenys al costat amb sínia i safareig, per construir una nova fàbrica.
La casa fàbrica Ramon “disposava d’una gran porta central i tres plantes amb sèries de 13 obertures cada una, un basament i un coronament amb ràfec o cornisa”[3], i tenia un elevat índex de mecanització.
L’any 1793 amplia la fàbrica del carrer de sant Pau, amb la “la construcció d’un nou edifici, a continuació de la “quadra” del carrer de sant Pau i fent cantonada amb el carrer de sant Oleguer. Es tractava d’un edifici de cinc plantes d’alçada, tanmateix d’autor desconegut. Aquests edificis, però, com veurem, foren destinats a la residència de la família Ramon, botigues i a habitatges dels majordoms”[4].
La fàbrica ocupava aleshores els terrenys que anirien del carrer de sant Pau, cantonada amb el de sant Oleguer, al carrer de les Tàpies.
L’any 1796 s’addiciona una planta més a la fàbrica, i cap al 1805 s’atribueix a Jacint Ramon, fill de Pau Ramon, la introducció a Espanya de les primeres màquines mulle-jennies, sent la fàbrica Ramon la “fàbrica més avançada en innovació de Catalunya”[5].
L’any 1819 es realitzen reformes a la fàbrica del carrer de sant Pau, i es té constància de la seva activitat fabril l’any 1825. L’any 1829, però, ja no figura al Padró de fabricants.
A partir de 1834 els terrenys i instal·lacions de la fàbrica Ramon seran utilitzats per la fàbrica tèxtil Ricart, que progressivament va substituint els edificis existents. “Només restaren en peu els edificis residencials del carrer de sant Oleguer que contenien els frescs de Pau Muntanya, i que durant la dècada de 1830 foren ocupats pel fabricant i maquinista francès Keittinger. A la darreria del segle XX, durant uns anys formaren part de la decoració exòtica d’un bordell. Finalment aquests edificis també van ser enderrocats, ja que estaven afectats per la reforma urbanística del Raval”[6]
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 291
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 291
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 291
[6] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 294
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona