Casa fàbrica Magatzems Nadal

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Antoni Nadal i de Casanovas, provinent d’una família del gremi dels adroguers, “fundà una companyia de comerç la Nadal i Pou que comercià amb fabricants fent compres de béns immobles de gran valor”[3], com per exemple uns terrenys a Montjuïc propietat dels Caputxins, ona vull es troba la font del Gat, o bé la compra d’una casa que reformarà al carrer d’Avinyò, coneguda com a Casa dels Quatre Rius.

L’any 1782 Antoni Nadal comprà uns horts, “les anomenades Hortes de Sant Pau, amb casa, horts i sínia, on Nadal, segons les escriptures notarials, hi havia fet edificar dos importants magatzems. Aquesta propietat, abans de l’obertura del carrer de les Tàpies, limitava amb el carrer Nou i la propietat de Francesc Rodés, fins al carreró de les Hortes de Sant Pau, amb una superfície de 5.200 metres quadrats”[4]. Aquests magatzems foren edificats, per ell mateix, amb data anterior a la compra dels terrenys.

Els magatzems, de planta baixa i pis, construïts amb una estructura de pilastres i triples arcs de mig punt, “tenien com a denominador comú un idèntic disseny de façana a base de petites finestres i grans portalades de pedra amb arc rebaixat i “ull de bou” a la part superior de la clau, composicions tardobarroques típiques de mitjan segle XVIII on, sense disposar d’un autor conegut, s’hi poden apreciar influències estilístiques de l’Escola d’Enginyers Militars”[5]. Eren tres construccions, dues corresponents als números 3, 5 i 7 del carrer de les Tàpies, i l’altra, la més gran, al número 6 del mateix carrer, de 50 metres de façana i 22 de profunditat. “Aquests edificis de caràcter comercial i manufacturer eren uns dels més importants de la ciutat i formaven part de l’activitat desenvolupada pels Nadal al voltant del comerç del cotó i de la seva participació en diferents companyies de fabricació d’indianes”[6].

L’any 1792, coincidint amb l’impuls urbanitzador del carrer Nou de la Rambla, els Nadal presenten “una iniciativa d’urbanització del sector de les Hortes de Sant Pau, proposant l’obertura d’un primer tram del carrer anomenat de les Tàpies i el futur carrer de l’Estel”[7].

“L’any 1794 Antoni Nadal començà a edificar part del front del carrer Nou (Conde del Asalto) i del carrer Sant Oleguer, amb unes cases de quatre plantes i tres escales destinades a una operació d’habitatge col·lectiu i que el 1797 completarà amb la construcció d’un altre gran edifici de caire residencial, de 57 metres de façana i quatre plantes. L’activitat dels edificis del carrer Nou va ser destinada a habitatges per operaris i els edificis del carrer de les Tàpies a magatzems pel comerç de les indianes”[8].

L’any 1807 el magatzem sofrí un incendi. “Aquests magatzems van ser coneguts amb el nom de “La Patacada” ja que van acollir els balls de màscares d’aquest nom que anualment organitzà la Junta de Comerç des de 1798”[9]

A partir de 1823 ja no es té constància de la continuïtat de la companyia de comerç Antoni Nadal i Cia., i els magatzems seran utilitzats per altres finalitzats: una part seran ocupats per  fàbrica de filats de cotó de Pau Muntadas, i una altra establiren les fàbriques de filats i teixits de Pau Muntadas, Macías Muntadas e Hijo.

Cap al 1846 hi trobem instal·lat el taller de construcció i reparació de màquines de Gaspar Quintana i Gassó, qui restaurarà l’edificació. L’any 1881, arran de la instal·lació d’una nova farga doble, es construeix una xemeneia de 21 metres d’alçada.

L’any 1901 torna a ser magatzem de cotó, quan “s’hi instal·là la firma Riva i Garcia, una important empresa dedicada al comerç internacional del cotó”[10].

Al llarg del segle XX s’hi van instal·lar diversos locals nocturns, el més conegut fou Barcelona de noche.

A principis de la dècada dels noranta del  segle XX, els números 3 i 7 foren enderrocats per la construcció d’una  residència d’estudiants i una caserna de policia. El magatzem del número 6 del mateix carrer va ser reformat i és de propietat municipal.

Bibliografia