Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
La família Iglesias, “eren hortolans del Raval i propietaris d’unes grans extensions de terrenys cultivats a les Hortes inferiors de Sant Pau, terrenys que malgrat la seva alta rendibilitat agrícola, començaven a ser cobejats pels fabricants d’indianes, ja que era l’única oportunitat de disposar de fàbrica i prats d’indianes en un mateix espai a l’interior del recinte protegit de les muralles de la ciutat”[3].
L’any 1767 Francesc Iglesias i Oleguer Iglesias, probablement un descendent de Francesc Iglesias, fundaren una fàbrica d’indianes. L’any 1774 la vídua de Francesc Iglesias “feia reedificar una casa amb dos portals que s’obrien al carrer de Trentaclaus. També el 1781 feia construir una segona casa de dues plantes al carrer de Trentaclaus”[4], en terrenys de la família seva propietat on s’alternaren tant les activitats agrícoles com les industrials. Aquesta fàbrica d’indianes de Ntra. Sra. De la Mercè i sant Francesc de Paula, amb un nombre de 59 operaris, formava part de la societat Oleguer Iglesias primer, i a partir de l’any 1783 de la societat Oleguer, Francesca Iglesias i fill.
Al llarg de finals del segle XVIII es van produint reformes a la fàbrica, s’edifica una casa de tres pisos, s’engrandeixen finestres i es converteixen les finestres en balcons. L’any 1811 es torna a reformar la casa.
“L’obertura del carrer Nou va significar una reducció important de la superfície de les hortes, però també la possibilitat d’edificar sobre la façana del carrer Nou. Ens consta que la part més important dels terrenys continuà intacta, fins a mitjan segle XIX, quan, de la mateixa manera que va ocórrer amb les fàbriques Guàrdia i Alegre-Cirés, l’obertura d’un nou carrer que havia d’unir el carrer de Trentaclaus amb el del Conde del Asalto, va propiciar la transformació de les antigues hortes i prats d’indianes en noves cases de veïns, fet que devia realitzar-se, en aquest cas, entre 1842 i 1848, si atenem els plànols de la ciutat de l’època”[5].
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 281
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 282
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 282-283
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona