Casa fàbrica Guàrdia

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Entre els anys 1746 i 1747 Jaume Guàrdia i Morera comença la compra de parcel·les per a la a construcció d’una fàbrica d’indianes amb prat d’indianes. “Aquest gran “alou”[3]  anava des del carrer de Trentaclaus fins al carrer de les Tàpies, abans anomenat travessia de les Hortes de sant Pau, un carrer compartit per diferents propietaris, que feia les funcions d’accés a les “hortes inferiors” de sant Pau del Camp”[4].

L’any 1747 comencen les obres de l’edifici destinat a l’estampat i al tissatge, “seguint les alineacions del carrer de Trentaclaus, i donava com a resultat la Casa fàbrica Guàrdia, espai on hi treballaven preferentment dones i nens”[5]. El prat d’indianes estava situat dins el mateix recinte fabril, i cobriria una extensió d’uns deu mil metres quadrats de superfície.

L’any 1755 mort Jaume Guàrdia i Morera i el succeeix el seu fill Melcior Guàrdia i Matas, qui l’any 1764, però la fàbrica no deixa de treballar.

A causa de l’obertura del carrer Nou de la Rambla, la família Guàrdia realitza compres “de nous terrenys, annexos a la fàbrica, els anys 1783 i 1786, amb l’objectiu de rendibilitzar els antics terrenys de la fàbrica d’indianes”[6]. Entre els anys 1786 i 1799 es “va portar a terme la reparcel·lació i venda enfitèutica dels terrenys de l’antiga fàbrica d’indianes a diferents propietaris i comerciants, per mitjà de l’obertura d’un nou carrer transversal al carrer Nou, que en el futur portarà el nom de la família Guàrdia. Com a resultat d’aquesta operació, la casa fàbrica Guàrdia quedà reduïda a l’edifici original alineat amb el carrer de Trentaclaus, que la família preservà sense afectar, en una parcel·la pròpia, reduïda a les dimensions estrictes de la fàbrica, ara limitada només a l’activitat del tissatge”[7].

L’any 1803 la família Guàrdia demana llicència per enderrocar les edificacions antigues i edificar un nou edifici de tipologia casa fàbrica, amb un cos de casa amb front del carrer Trentaclaus i cantonada amb Guàrdia, una construcció de traçat neoclàssic, composta per dos cossos: l’edifici principal, de quatre plantes d’alçada, feia cantonada Trentaclaus-Guàrdia, i la quadra[8], de planta més dos, s’estenia al llarg del carrer de Trentaclaus.

En aquesta època la família Guàrdia ja s’havia apartat del món industrial i llogava la fàbrica a altres fabricants, reduïda ara a l’activitat del tissatge, i es perdia el prat d’indianes.

“Els edificis aixecats per la família Guàrdia, part de la fàbrica del 1747, i la casa aixecada el 1803 a la cantonada dels carrers de Trentaclaus i Guàrdia de Barcelona estaven encara en peu durant els anys noranta del segle XX. A partir d’aleshores, la part restant de la fàbrica del carrer de l’Arc del Teatre va ser enderrocada i part de la casa del carrer Guàrdia va ser reformada per integrar-se a una nova promoció d’habitatges privats”[9].

 

---

---

Bibliografia