Casa fàbrica Glòria

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Bernat Glòria i Bosch hauria intentat la fundació d’una fàbrica d’indianes l’any 1728, però no va reeixir, però si la de 1738, amb la fundació de la fàbrica Glòria. “L’estructura organitzativa de la casa Glòria adoptà la forma i els mecanismes típics de les cases de comerç set-centistes: constitució de la companyia, els corresponsals, els viatjants, l’oficina de comerç i la “barca”, inversions en indústria naval, canvis marítims i assegurances. El següent sector econòmic va ser el de la producció tèxtil, les indústries de la llana i les indianes. En aquesta última els Glòria es revelaren com a uns dels pioners i principals protagonistes quan van constituir el 1738 una companyia d’indianes, que serà dirigida per tres generacions de la família Glòria”[3]

Els edificis on es va instal·lar, entre el  carrer de la Mercè i la Muralla de Mar, serien d’origen medieval, que al llarg dels anys que van del 1744 al 1761 s’adeqüen a la nova funcionalitat de l’edificació, ampliant obertures i obrint nous balcons per tal d’obtenir més llum als espais de treball.  

El 1785 se sol·licita una nova llicència d’obres per a reformes, en aquesta fàbrica situada al costat del convent de la Mercè, que ocupava els actuals carrers de la Mercè, Simó Oller i Passeig Colom. L’any 1798 encara es realitza una nova reforma, però sembla que l’edificació era pràcticament reduïda a residència i casa comercial. “Era possible, l’any 1808, observar encara rastres medievals a les obertures principals, l’arc de mig punt del carrer de la Mercè, el “matacà[4]” del carrer de Simó Oller i les enormes volades de les cobertes, que seran suprimides per obtenir més llum”[5].

Finalment a partir de mitjan segle XIX fou enderrocat i reedificat com a habitatges. 

 

---

---

Bibliografia