Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
“La finca dels números 59 i 59 bis de Sant Pere Més Alt, estava formada a finals del segle XVIII per un antic Palau i uns jardins situats al final de la parcel·la, edificis arrenglerats amb el Passeig de la Muralla de terra, propietat que havia format part del patrimoni d’una família noble i il·lustrada de Barcelona, els Sanpere (o Sempere)”[3]. Fou en aquesta finca on l’any 1785 Miquel Formentí llogà els espais per a instal·lar-hi la fàbrica d’indianes de sant Vicenç Ferrer.
Miquel Formentí, que havia fundat la companyia Pongem i Cia. l’any 1747, que tenia fàbrica a la plaça de sant Pere, però arran de la seva ampliació va tenir problemes amb l’abadesa del convent de sant Pere de les Puel·les a causa del soroll i la pèrdua d’intimitat que patirien les monges.
Aquesta primera fàbrica de la plaça de sant Pere fa fallida l’any 1776. L’any 1779 Miquel Formentí, junt amb quatre socis, tornà a fundar la companyia sota la raó social de Miquel Formentí i Cia, i traslladen la fàbrica al carrer de sant Pere Més Alt. “L’any 1785 és la data en la qual s’ha documentat la presència de Miquel Formentí al Palau i Jardins dels Sanpere, malgrat que l’activitat d’aquesta fàbrica era molt anterior”[4]. Aquest canvi d’ús en el Palau Sanpere, no fou ben vist per tothom, i per exemple el baró de Maldà deplora que es perdin un dels jardins més bonics de la ciutat, i que les vistes des de la muralla de Terra quedaran malmeses amb la visió de la fàbrica.
“La fàbrica, posteriorment de Manel Ortells i ja al segle XIX de Pere Codina, s’enderrocà cap a la dècada de 1870. Amb tot, l’actual parcel·la disposa d’uns elements interiors que podrien correspondre’s a espais productius”[5].
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 223
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 223
[5] Atigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013, pàg. 113
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona