Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Isidre Cathalà (o Català) i Vives, era teixidor de vels de Barcelona, qui va rebre l’any 1747 el privilegi reial per tenir una fàbrica “per pintar la seda a base de colors líquids, a l’estil xinès o a la xinesa”[3]. Primerament, doncs, aquesta fàbrica es dedicà a pintar seda, per dedicar-se posteriorment, ja consta l’any 1778, a la producció d’indianes, companyia, Isidre Català, Llorens i Cia., que es convertirà en una de les principals firmes de pintats i estampats de la ciutat.
La fàbrica Cathlà “estava situada davant “lo Garballador del Molí de sant Pere”, a l’actual plaça de les Basses de Sant Pere, edifici que va ser reformat el 1768. Les Basses de Sant Pere s’obrien davant del Molí de sant Pere i actuaven com a dipòsit regulador dels cabdals del Rec Comtal. “Lo Garballador”, devia correspondre a l’esplanada que existí davant del Molí, destinat antigament a garbellar[4] el gra del molí fariner del Monestir de sant Pere de les Puel·les, que havia estat construït sobre el Rec Comtal”[5]. Es desconeix si la fàbrica va aprofitar parcialment o totalment l’edificació de l’antic Molí de sant Pere.
Era una edificació del segle XVIII, organitzada al voltant d’un petit pati lateral. L’any 1768 es reforma la casa i la fàbrica, i l’any 1779 es torna a reformar la fàbrica, obrint finestres per obtenir més llum.
L’any 1801 la fàbrica deixa de treballar i un any més tard és venuda.
A finals del segle XX, afectats per la reforma interior del Barri del Casc Antic els edificis foren enderrocats.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 141
[4] Garbellar: Passar pel garbell. Garbellar cereals, llegums.// garbell: Estri que consisteix en un receptacle el fons del qual és ple de forats iguals, que serveix per a separar objectes de grandor desigual, deixant passar els uns i retenint els altres.
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 142
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura,
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona