Casa fàbrica Castanyer

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Josep Castanyer i Codina va fundar una “fàbrica d’indianes l’any 1779, especialitzada en estampats i llenços, que fou una de les més importants de Barcelona de l’última dècada del segle XVIII i de la primera del segle XIX”[3]. Aquesta fàbrica estava integrada per dues edificacions que es trobaven en dos emplaçaments diferents: un es trobava al carrer de sant Pere Més Alt, “amb funcions de fàbrica d’indianes pròpiament dita, equipada amb taules de pintar; i una segona fàbrica situada al carrer Tantarantana, amb funcions de fàbrica de teixits[4]”.

L’edifici del carrer Tantarantana era un edifici tardobarroc que va sofrir successives modificacions i ampliacions. L’any 1830 es reforma per tal d’obtenir més llum a les plantes baixes. També per aquestes dates  es realitza una remunta d’una planta, “realitzada per allotjar espais d’assecatge de les indianes, mentre que s’hi efectuaven a la planta baixa els treballs de rentat i blanqueig, i a les plantes intermèdies el teixit i l’habitatge”[5].

A la dècada de 1980 l’edifici fou rehabilitat, modificant les seves obertures, i enderrocant els antics safareigs de la fàbrica, que el Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat considerava de gran interès[6].  

Bibliografia