Casa fàbrica Casas

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Marià Casas, fabricant de pintats de Barcelona, funda la societat Marià Casas i Cia. i construeix una fàbrica al carrer de sant Pere Més Alt, en un antic casal comercial probablement de finals del segle XVII, que deuria ser reformat i ampliat per fer les funcions de fàbrica. “La coberta inclinada va ser substituïda per la coberta plana segons les exigències dels edictes d’Obreria i la solana o galeria correguda de finestres tardomedievals perd les seves funcions i també va ser substituïda per una remunta de traçat neoclassicista. En aquest cas les portes de la planta baixa són d’arc pla i no han estat transformades o mutilades com sovint passava amb les portalades medievals d’arc de mig punt”[3].

L’any 1807 reformà la fàbrica, i l’any 1816 reforma unes cases de la seva propietat al carrer de l’Argenter, cosa que fa pensar, per la proximitat de les dues edificacions, que aquestes feien les “les funcions d’habitatges vinculats a l’activitat industrial”[4]

Avui en dia és un edifici d’ús residencial. A inicis del segle XXI fou rehabilitada i foren restituïts els esgrafiats perimetrals de balcons i finestres. Va suposar, però, la supressió dels antics accessos als habitatges i la formació d’un nou vestíbul d’entrada, quedant l’antic portal de carruatges integrat en la planta baixa comercial.

 

 

[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259

[2] Artigues, J., Mas F., 2013

[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 217

[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 217



Bibliografia

Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279

Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona

Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura

Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona 

Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987

Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona