Casa fàbrica Cantarell

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Lluís Cantarell i Pujol, membre del gremi dels tintorers de la llana de Barcelona, funda una fàbrica l’any 1756 a la plaça de sant Pere; Cantarell “s’inicià en la indústria des del nucli menestral de les fàbriques no reglamentades, i formava part del grup de fàbriques que a partir del 1765 havien introduït la filatura amb torns manuals”[3]. Aquesta primera fàbrica, de la qual no en  tenim cap referència gràfica, va fer fallida l’any 1779 i va tancar.

Tenia però, una altra fàbrica al carrer d’en Mònec, reutilitzant “un antic casal comercial amb una àmplia façana i les quadres situades a l’interior de la parcel·la”[4].

L’any 1835 es realitzaren unes reformes a la fàbrica per tal d’obtenir més llum a les estances.

Avui encara perdura l’edifici al carrer d’en Mònec núm. 14, però la fàbrica deixar de funcionar  en una data indeterminada a partir del 1857, i l’edifici fou reutilitzat per habitatges i tallers.

Bibliografia