Casa fàbrica Canet-Santonja

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

L’any 1758 el fabricant i comerciant Jaume Canet i Ferrussola obrí una fàbrica al carrer del Portal Nou, que disposava de terrenys que s’estenien fins als actuals carrers de Volta dels Jueus i carrer d’en Cortines, formats per l’agregació de cinc propietats d’origen medieval, uns terrenys que havien format part dels Molins d’en Malla.

L’any 1782 inicia la reforma de la fàbrica, i el 1790 inicia la construcció de la casa amb façana al carrer Portal Nou; el 1796 realitza reformes a la fàbrica per la part del carrer de la Volta dels Jueus.

La fàbrica, però, no va poder superar la crisi econòmica arrel de la Guerra del Francès, i un cop acabada en Manel Canet Esteva devia llogar les instal·lacions fabrils, com per exemple fàbrica d’estampats i pintats Fullós, Casas i Cia, documentada en aquell espai l’any 1842  . El propietari d’aquesta fàbrica, Esteva Frullós i Bosch (o Fullós), l’any 1855 comprarà la fàbrica a Manel Canet, la qual revèn tres anys més tard al galoner Francesc Xavier Santonja i Bruguera qui hi instal·la una fàbrica de cintes. “En aquell moment, els edificis comprats pels Santonja comprenien les cases del carrer Portal Nou, amb cinc plantes d’alçada, i les “quadres” situades al carrer de Cortines i Volta dels Jueus, amb només dues plantes d’alçada, una tipologia del set-cents que havia estat utilitzada habitualment. Els Santonja foren els responsables de la substitució i ampliació d’aquests edificis per una fàbrica en altura, de cinc plantes d’alçada, aixecada el 1875 segons un projecte del mestre d’obres Calixte Freixa, qui li va conferir la fesomia que avui encara pot observar-se al carrer d’en Cortines”[3]

Aquesta fàbrica tenia de 120 a 190 operaris, i la part fabril donava als carrers d’en Cortines i de Volta dels Jueus,  amb un conjunt de tres edificis organitzats al voltant d’un pati de maniobra. La casa, amb façana al carrer de Portal Nou, “és un edifici de traçat setcentista, amb moltes intervencions i algunes reformes posteriors”[4].

L’any 1875 les plantes baixes d’aquest edifici foren llogades a l’empresa  Naipes Comas i a la Ganiveteria de Josep Massons, mentre la fàbrica Santoja va continuar existint als pisos superiors de l’edifici del carrer Cortines i de la casa del carrer del Portal Nou fins a la dècada de 1950.

Novament reformats l’any 1899, van ser rehabilitats, per transformar-los en apartaments i lofts durant els anys 1996-1998.

Bibliografia