Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
“L'origen de la fàbrica, sembla que se cenyeix a l’esquema de l'aparició de moltes de les que sorgiren posteriorment com a extensió de les activitats d'un botiguer de tall"[3]. Així, Esteve Canals i Grau funda la societat Esteve Canals i Cia., una companyia i botiga, la prosperitat de la qual el feu “que es decidís a fer un pas més en el desenvolupament de les seves activitats comercials, en convertir-se en fabricant d'indianes”[4].
L’any 1738 es constitueix la companyia Antoni Serra y Cia.
L’any 1739 l’empresa Antoni Serra y Cia va comprar una casa i uns horts, situats al carrer del Portal Nou i al carrer d’en Cortines fer construir-hi una fàbrica d’indianes, aprofitant les aigües del Rec Comtal que passava a prop d’aquell indret.
“La posició dels dos socis en el món comercial barceloní era ben sòlida: Esteve Canals ja duia més de trenta anys d'activitat en fundar la fàbrica; Bonaventura Canet era "corredor d'orella", i, pel seu matrimoni amb Maria Magdalena Ferrussola, era gendre de Jaume Ferrussola, també corredor d'orella i representant dels maltesos, introductors de la major part del cotó de Llevant”[5].
L’any 1741 es compra una finca al carrer d’en Cortines per tal d’ampliar les instal·lacions de la fàbrica. Aquesta política d’ampliació continuà els anys següents amb la compra de “tres finques més del carrer Cortines el 1744, una altra el 1745 en el mateix carrer, i una casa gran al Portal Nou el 1746”[6]; continuant els anys 1747 i 1753. Aleshores la fàbrica tenia uns 300 operaris, i l’any 1755 “la fàbrica Canals era la indústria més gran de la ciutat i damunt de les entrades principals de la fàbrica, del magatzem i del prat de blanqueig de Sant Martí de Provençals, s’hi va fer col·locar l’escut reial, pintat a l’oli sobre metall”[7].
Entre els anys 1768 i 1799 està documentada la societat Canals i Nadal, Cia, ubicada en el mateix espai
L’any 1776 s’enderrocava i reedificava una casa del carrer de Cortines, per invertir en millores de la fàbrica. L’any 1783, s’iniciaren profundes reformes a la fàbrica. Poc abans, l’any 1780 Joan Pau Canals rebia el títol de baró de la Vall Roja, i es construí un palau neoclàssic al costat de la fàbrica del Portal Nou.
L’any 1786 es reedifica de nou la fàbrica del carrer d’en Cortines. Aquesta fàbrica fou, “el resultat d’una agregació parcel·lària de fins a 11 designes o diferents cases, que progressivament foren adquirides pels Canals. Aquest dilatat procés determinà probablement que la forma i organització dels edificis no arribés mai a configurar la claredat tipològica de les cases fàbrica, sinó que la varietat dels edificis s’organitzà més com un casal comercial del segle XVII, que com a una fàbrica en el sentit “modern””[8]
L’any 1800 comença el procés de desmantellament de la fàbrica amb la venda de la casa del carrer del Portal Nou, i l’any 1804 es vengueren també els edificis i magatzems del carrer d’en Cortines.
Les restes del conjunt fabril, que es trobava als carrers del Portal Nou núm. 41 i al carrer d’en Cortines núm. 10-16 fou enderrocat l’any 1999.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Alier, R.; 1974, pàg. 60
[4] Alier, R.; 1974, pàg. 62
[5] Alier, R.; 1974, pàg. 63
[6] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 129
[7] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 129
[8] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 132
Bibliografia
Alier, R.; 1974, “La fàbrica d’indianes de la família Canals”, Recerques: història, economia, cultura, Núm. 4, pàg. 59-91
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona