Casa fàbrica Bonaplata

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, dons el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1].  Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives[2]”.

Es tenen notícies que Joseph Bonaplata, d’ofici negociant, reforma la seva casa situada al  carrer de sant Pere Més Baix. El seu fill, Raimon Bonaplata i Roig, l’any 1786 fundarà  la fàbrica d’indianes de Raymundo Bonaplata, que ocupà l’espai d’aquest antic casal.

A partir de 1806 es comencen tota una sèrie de reformes encaminades a unificar progressivament un conjunt de parcel·les medievals progressivament en un procés de concentració parcel·lària, així com reformar la casa existent.

L’any 1827 es reedifica la fàbrica, situada en la part posterior de les parcel·les, donant al carrer de sant Pere Mitjà, organitzada al voltant d’un pati, i es continua amb les reformes de la casa de sant Pere Mitjà. En aquell moment, la fàbrica ja era una de les més pròsperes de la ciutat.

A partir de 1857 la fàbrica Bonaplata deixa de funcionar, i l’espai fabril s’arrenda a diferents fabricants, com les fàbriques de teixits i filats.

Avui en dia encara existeix l’edificació, als carrers de sant Pere Més Baix nº 73 i al carrer de sant Pere Mitjà núm. 66-70, ocupats per habitatges i comerços. “El que fou l’antic pati de maniobra central està totalment edificat en planta baixa, i els baixos tots ocupats amb comerços”[3]. 

Bibliografia